Vexat en la meva dignitat lingüística per ORANGE

Acabo de rebre una vexatòria trucada telefònica del “departamento de fidelización de clientes” de la companyia de telefonia “Orange” que crec que és necessari que sigui coneguda ja que viola el dret de la persona a ser tractada amb dignitat.

L’interlocutor, després de pronunciar el meu nom de forma incorrecte (ja hi estic avesat en tenir noms i cognoms catalans amb una pronunciació diferent a la castellana) s’ha identificat com a Gabriel, i li he demanat, en castellà, si se’m podia adreçar en català.

M’ha contestat molt amablement que no podia atendre’m en català perquè no en sabia. Li he demanat que m’adrecés a un company que parlés en català per a continuar la conversació i m’ha contestat que era impossible. De forma molt cordial i educada m’ha explicat que ell era asturià (tot i que “ceceaba” com un andalús) que no tenia cap company que parlés en català, i que si tingués algun company que parlés en català, no podria fer-ho, ja que a la companyia "Orange" tenien “prohibit” parlar amb els seus clients, altres idiomes que no siguin el castellà, tot i conèixer-los, ni anglès, ni català, ni cap altre. Sorprès per una política comercial tan estúpida i al·lucinant (de ser certa), que faria pública la conversa mantinguda, que probablement el “departamento de fidelización del cliente” havia provocat la pèrdua d’un client i que no desitjava continuar amb la conversació.

La Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitats i drets i que tothom té tots els drets i llibertats proclamats en la carta, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altre mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altre distinció. I que tots tenim dret a igual protecció contra qualsevol discriminació. I cito la carta dels drets humans que es troba a un nivell superior en la jerarquia normativa a la Constitució de 1978 perquè l’article 14 d’aquesta, que regula el dret a la igualtat de les persones i a la no discriminació, va “oblidar” (suposo que de forma deliberada ja que es va inspirar en la carta dels drets humans) fer constar la prohibició de la discriminació per motiu de llengua.

Aerial view of New York City showing top of Chrsyler Building and United Nations. Carol M. Highsmith. 1980 via Library of Congress

 

I no només és un tema de política comercial d’una determinada empresa o de drets com a consumidors, sinó que ens trobem davant un afer de dignitat humana, entesa aquesta com un tema d’estatus, de rang o noblesa, de pes de les persones en la societat. Quan la dignitat d’una persona (o grup de persones) és violada i no es tracta als altres amb la dignitat que mereixen implica que aquestes es poden degradar posant-les en un estat inferior al de la resta d'iguals (com en l'època de la segregació racial), que es poden humiliar i avergonyir amb menysteniments per l’estil i que no cal adreçar-se a elles en la seva pròpia llengua ja que la llengua que han après de les seves mares no té cap mena de pes o valor per a la societat i per tant són ciutadans (o potser vassalls) de segona. Quan en un país (en països com Suïssa la riquesa i diversitat lingüística és protegida a tots nivells) algú s’atreveix a menystenir i humiliar a un altre per la llengua que parla (segurament perquè a les seves escoles no se li ha explicat que existeixen altres llengües ni se li ha donat un mínim de formació d’aquestes que li permeti, com a mínim, pronunciar adequadament el nom) manifestant-li que l’empresa li prohibeix parlar en català, alguna cosa no rutlla. En països com Estats Units, una empresa amb una política lingüística com la d’Orange, que tracten els seus clients com als vassalls d’una colònia d'ultramar, i no amb l’adequada dignitat, rebria una demanda col·lectiva (“class action”) i se la condemnaria a pagar una indemnització multimilionària (per tal que li sortís més car incomplir les lleis que no pas complir-les). A España per apel·lar a un tracte digne lingüístic i no discriminatori de les empreses no podem citar la Constitució (que silencia la discriminació per motiu de llengua) sinó que cal adreçar-nos a un tractat internacional com la Declaració Universal dels Drets Humans, i per tant, començar a divagar, o adreçar-se a lleis del Parlament de Catalunya que sembla, que no cal complir.

"Switzerland Linguistic EN" by Tschubby, translation by Lesqual - File:Karte Schweizer Sprachgebiete 2010.pngOriginal file was translated to English spelling, and compressed as a PNG-8 at half the resolution for a 90% reduction in filesize.. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Switzerland_Linguistic_EN.png#/media/File:Switzerland_Linguistic_EN.png

Després de presentar l’oportuna queixa a través de la pàgina web d'aquesta empresa, m’agradaria saber, d’algun responsable d’ORANGE, si existeix la política lingüística a l’empresa de prohibir comunicar-se amb els seus clients en una llengua que no sigui la castellana i si contracten en els seus departaments d’atenció al client persones catalanoparlants (i en quin percentatge sobre el total) o gallecs o de parla basca per tal d’atendre als consumidors i usuaris conforme la llengua en la que s’expressen, com fan, per altra banda, tots els botiguers de qualsevol contrada.