Thoreau i la desobediència civil.

Henry David Thoreau (Concord, Ma., Estats Units, 1817-1862), va ser el primer en posar en pràctica la per ell batejada com a "desobediència civil" el 1846 i a la que va donar contingut intelectual posteriorment, en el seu assaig "Sobre el deure de la desobediència civil" publicat el 1849. Thoreau era un home de conviccions, i una d'elles era el seu abolicionisme. Detestava que en els estats del Sud (ell era de Massachusetts) fos legal l'esclavitud, considerant aquesta institució com a contradictòria amb els principis fundacionals dels Estats Units d'Amèrica, que consagraven com a dret fonamental el de la llibertat. Considerava que era injust i contradictori que en el país dels homes lliures hi haguessin prop de sis milions d'esclaus, aproximadament una sisena part de la població dels Estats Units eren esclaus d'origen africà que malvivien en les plantacions de cotó i tabac dels Estats del Sud.

El 1846, mentre Thoreau estava retirat als boscos de Walden, prop de Concord, apartat de les comoditats de la ciutat amb la pretensió d'experimentar una nova forma de viure ( "... em vaig internar als boscos perquè volia viure intensament; volia "treure-li suc" a la vida. Desterrar tot el que no fos vida, per així, no descriure en l'instant de la meva mort que no havia viscut", Walden, 1854), va esclatar la Guerra de Mèxic. Els Estats Units, que feia poc havien annexionat a la Unió l'estat de Texas, un territori mexicà, i amb el pretext d'unes diferències frontereres, va declarar la guerra a la República de Mèxic. Per a molts (entre ells Thoreau), la guerra de Mèxic era un pretext per a ampliar la influència dels estats esclavistes del Sud a les noves annexions territorials, i fins i tot, a Mèxic, país que va acabar sent envaït pels Estats Units, molt superior militarment, i que va acabar ocupant-ne la capital. Per aquests motius, Thoreau considerava injusta la guerra amb Mèxic.

Thoreau va decidir no pagar impostos (de fet a "Desobediència Civil" -1849- confessa que fa sis anys que no paga la capitació) perquè no volia contribuir amb els seus tributs ni a la guerra amb Mèxic que consideraba injusta, ni a sostenir un Govern que permetia i tolerava l'esclavatge en els Estats del Sud, i quan anava al sabater de Concord per a adobar les sabates va ser detingut i empresonat. Thoreau va decidir desobeir l'autoritat perquè era considerava que era la única forma que l'autoritat s'adonés que estava actuant incorrectament. El seu amic i protector, el també pensador i filòsof, Ralph Waldo Emerson, l'endemà de la detenció, va pagar els tributs deguts, i Thoreau, va ser alliberat després de passar una nit a la garjola de Concord.

Uns anys després, el 1849 va publicar la seva conferència "Sobre el deure de la desobediència civil" que posteriorment va fer fortuna amb el nom de "Desobediència Civil". Segurament, la rebel·lia de Thoreau no va incidir en la política del govern (que va continuar la guerra amb Mèxic i no va abolir l'esclavitud fins després de la Guerra de la Secessió vint anys després), però sí que va tenir una gran rellevància i influència mundial el seu assaig. En aquest assaig, Thoreau desgrana els motius que el van portar a desobeir l'autoritat de l'Estat no pagant impostos i els motius profunds pels quals es va veure empès a actuar d'aquesta forma.  Així, Thoreau contraposa la dignitat humana al poder de l'Estat, i el poder de la minoria en front les decisions abusives o contràries als drets humans més fonamentals de la majoria que detenta el poder. Aquest petit assaig ha estat traduït al català i el podeu trobar només a amazon.com.

I els fonaments de la desobediència civil segons Thoreau són els que es dedueixen d'aquestes frases de l'assaig "desobediència civil" que per la seva claredat no mereixen més comentaris:

 

"Accepto de tot cor el lema que diu que "El millor govern és el que menys governa"; i m'agradaria veure que això es fes realitat de la forma més ràpida i sistemàtica. Portat a terme, finalment resulta quelcom en el que també crec: "El millor govern és el que no ha de governar gens ni mica"

"Tots els homes reconeixen el dret a la revolució; això és, el dret a negar-se a obeir i a resistir el govern quan la seva tirania o la seva ineficiència són grans i insuportables. "

"Existeixen lleis injustes: hem d'estar satisfets d'obeir-les, o cal esforçar-se en esmenar-les i obeir-les fins que haguem reeixit en esmenar-les, o les hem de transgredir des del principi?

"Quant a adoptar les formes que l'Estat ha proveït per a posar remei al mal, jo no les conec. Prenen massa temps, i la vida s'haurà acabat llavors. Tinc altres assumptes que atendre."

"Els homes, generalment, sota un Govern com aquest, pensen que cal esperar-se fins que hagin persuadit la majoria per alterar les lleis. Creuen que si s'hi resistissin, el remei seria pitjor que la malaltia. Però és culpa del Govern que el remei sigui pitjor que la malaltia. És aquest qui ho fa pitjor."

"Sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per un home just és la presó ... és allà, en aquell sòl separat, però molt més lliure i honorable, on l'Estat posa aquells que no estan amb ell, però sí contra ell - la única casa en un Estat esclau on un home lliure pot aguantar amb honor."

"Una minoria és menys poderosa quan es conforma amb la majoria; no és ni tan sols una minoria, llavors; però és irresistible quan obstaculitza amb tot el seu pes."

"Quan el súbdit ha refusat la seva lleialtat, i el funcionari ha dimitit del seu càrrec, llavors la revolució ha reeixit."

"M'és menys costós en qualsevol cas, patir el càstig per la desobediència a l'estat que obeir-lo. Sentiria que jo mateix valc menys."

"Així doncs l'estat mai confronta intencionalment la raó d'un home, intel·lectual o moral, només el seu cos, els seus sentits. No està armat d'una agudesa o honestedat superior, sinó d'una força física superior. Jo no vaig néixer per a ser forçat. Respiraré pel meu compte. A veure qui és el més fort. Quina força té una multitud? Només els que obeeixen una llei superior que la meva em podran forçar. Ells em forcen a convertir-me en un d'ells."

"Tinc la sensació  que quan un gla i una castanya cauen una al costat de l'altra, n'hi ha una que no roman inert per deixar fer el camí a l'altra, sinó que ambdues obeeixen les seves pròpies lleis, i germinen, i creixen, i floreixen tan bé com poden, fins que una, casualment, eclipsa i destrueix l'altra. Si una planta no pot viure conforme la naturalesa, mor; igual que un home."

"Mai existirà un Estat realment lliure i il·luminat fins que l'Estat vingui a reconèixer l'individu com un poder superior i independent, del qual tot el seu propi poder i autoritat es deriven i el tractin de conformitat."

Pels que entengueu l'anglès, podeu veure aquest documental sobre Thoreau i la Desobediència Civil:

Jaume Pich.
Advocat.
Membre de The Thoreau Society.
Traductor de "Desobediencia civil" al català.